Capítol 6

1 Quan Jesús va eixir de Capernaum, va tornar al seu poble, Nazaret, i els seus deixebles el van seguir. 2 Quan va arribar el dissabte, va ensenyar a la sinagoga. Molts l'escoltaven i es meravellaven. Comentaven: "D'on treu estos ensenyaments? Què és esta saviesa que li ha sigut donada? Què són estos miracles que Ell fa amb les seues mans? 3 No és aquest el fuster, fill de Maria i germà de Jacob (Jaume), Josep, Judes i Simó? No estan les seues germanes ací amb nosaltres?" I es van sentir ofesos amb Jesús. 4 Jesús els va dir: "Enlloc es menysprea un profeta, sinó en el seu poble, entre els seus i en la seua pròpia casa". 5 No va ser capaç de fer cap obra poderosa allí, excepte posar les seues mans en alguns malalts i els va sanar. 6 La seua incredulitat el va sorprendre, però amb tot, va recórrer els pobles ensenyant. 7 Un dia, Jesús va cridar als dotze i va començar a enviar-los de dos en dos per a que anessin a predicar. 8 Els va donar autoritat sobre els esperits immunds, i els va instruir al fet que no prenguessen res per al seu viatge, sols un bastó. No havien de portar ni pa, ni una bossa, ni gens de diners, 9 però sí calçar sandàlies i no vestir dos túniques. 10 També els va dir: "Després d'entrar al poble, si algú els convida a quedar-se a la seua casa, accepten la invitació. Mengen i dormen en eixa mateixa casa fins que abandonen eixe poble. 11 I si en algun poble no els reben o escolten, isquen d'eixe lloc, i sacsegen-se la pols davall dels seus peus. En fer això atestaran que ells no et van rebre." 12 Ells van eixir i van visitar diversos pobles, proclamant que les persones hauvien de penedir-se dels seus pecats i tornar a Déu. 13 també van expulsar molts dimonis, i van sanar molts malalts ungint-los amb oli. 14 El rei Herodes va escoltar això, perquè el nom de Jesús s'havia fet molt conegut. Algunes persones deien: "Joan el Baptista s'ha alçat de la mort i per això, estos poders miraculosos estan obrant en ell". 15 Altres deien: "Ell és Elies". I encara uns altres van dir: "És un profeta diferent, semblant profetes de temps antics". 16 Però quan Herodes va escoltar això va dir: "Joan, a qui jo vaig decapitar, ha ressucitat". 17 Doncs Herodes mateix va enviar a arrestar a Joan, per causa d'Herodies (l'esposa del seu germà Felip), perquè Herodes s'havia casat amb ella. 18 Joan li retreia a Herodes que s'haguera casat amb ella, perquè no era lícit davant de Déu que estiguera amb l'esposa del seu germà, que encara estava viu. 19 Herodies es va posar en contra de Joan i volia matar-lo, però ella no podia 20 perquè Herodes temia a Joan, perquè sabia que era un home just i sant, i el protegia. Herodes estava pertorbat pel missatge de Joan, i no sabia què fer amb ell, però li agradava escoltar-lo. 21 Però Herodies va trobar l'oportunitat de venjar-se durant el banquet d'aniversari d'Herodes. Este havia convidat als governants, militars i homes més importants de Galilea. 22 Mentres menjaven, la filla d'Herodies va entrar a l'habitació i va ballar per al rei i els seus convidats. Va complaure tant a Herodes i als seus convidats, que este li va dir: "Demana'm qualsevol cosa que vulgues i jo te la donaré". 23 Ell li va jurar dient : "El que siga que em demanes, jo et donaré, fins a la meitat del meu regne". 24 Ella va eixir i li va dir a la seua mare: "Què he de demanar-li?" Ella va dir: "El cap de Joan el Baptista". 25 Immediatament ella va entrar precipitadament cap al rei i li va demanar: "Jo vull que em dones d'una vegada, sobre un plat, el cap de Joan el Baptista". 26 El rei es va posar molt trist, perquè sabia que Joan era un home virtuós. Però com els seus convidats havien escoltat la seva promesa, no va poder rebutjar la seua petició. 27 Así que el rei va ordenar a un soldat de la seua guàrdia que li portara el cap de Joan. El guàrdia va eixir i el va decapitar a la presó. 28 Va portar el cap en un plat i li va donar a la jove, i la jove li la va donar a la seua mare. 29 Escoltant això, els deixebles de Joan van vindre i van prendre el seu cos i el van col·locar en una tomba. 30 Els dotze apòstols van tornar amb Jesús dels llocs on havien anat. Li van explicar què havien fet i ensenyat a la gent. 31 Jesús els va dir: "Busquem un lloc solitari per a descansar", perquè la gent no parava d'arribar buscant-los, de manera que Jesús i els seus deixebles no tenien temps de menjar ni descansar. 32 Van pujar a la nau i es van anar a algun lloc solitari. 33 Pero la gent els va veure anar-se i els van reconéixer. Així que els van seguir des de terra, i fins i tot van arribar al seu destí abans que Jesús i els seus deixebles. 34 Quan Jesús va veure la gran multitud, va tindre compassió d'ells, perquè eren com a ovelles sense pastor. Així que va començar a ensenyar-los moltes coses. 35 Quan ja era tard, els seus deixebles van vindre a Jesús i li van dir: "Este és un lloc solitari i ja és tard. 36 Acomiada'ls perquè puguen anar-se a comprar alguna cosa de menjar". 37 Però Jesús els va contestar i va dir: "Doneu-lis vosaltres mateixos alguna cosa per menjar". Ells li van dir: "No podríem comprar suficient pa per a tota esta gent ni amb el salari de mig any!" 38 Jesús els va preguntar quant pa portaven amb ells. Quan ho van saber, ells van dir: "Cinc pans i dos peixos". 39 Jesús va manar a totes les persones que s'assegueren en grups sobre l'herba verda. 40 Es van asseure en grups de cent i de cinquanta. 41 Jesús va prendre els cinc pans i els dos peixos i, mirant al cel, els va beneir i va partir els pans i li'ls va donar als deixebles perquè els donessin a la gent. 42 Tots ells van menjar fins que van estar satisfets. 43 Quan van acabar, els deixebles van arreplegar els trossos de pa, dotze canastes plenes, i tots els trossos de peix. 44 Van menjar cinc mil homes, sense comptar les dones i les xiquets. 45 Immediatament, Jesús els va dir als seus deixebles que s'avançaren i navegaren fins a Betsaida mentres ell despedia a la gent. 46 Després, va pujar a les muntanyes per a orar. 47 A la vesprada, el vaixell dels deixebles estava enmig del llac, i Jesús estava sol en terra ferma. 48 Va veure que els deixebles s'estaven esforçant amb els rems, perquè el vent estava en contra d'ells. A primera hora del matí, Jesús se'ls va acostar, quan encara estava fosc, caminant sobre les aigües. 49 En veure'l, els deixebles van pensar que eren un fantasma, i van cridar, 50 perquè es van terroritzar. Jesús els va dir: Calmeu-vos! No tingueu por, soc jo". 51 Jesús va pujar a la nau amb ells, i el vent va cessar de bufar. En el seu interior, els deixebles estaven confosos, 52 perquè encara que havien vist el miracle dels pans i els peixos, el seu cor seguia massa endurit. 53 Quan van creuar la mar van arribar a Genesaret, i van ancorar la nau. 54 Quan van eixir-ne, la gent immediatament va reconéixer que era Jesús, 55 i van córrer per mitjà de tota la regió per anunciar a altres que Jesús havia arribat. I li portaven malalts en lliteres allà on sentien que Jesús venia. 56 Ací i allà on Jesús anava, en els pobles, ciutats i camps, la gent portava als malalts i li pregaven si solament podien tocar la vora de la seua roba, i qui el tocava, era sanat.