Capítol 9

1 Ell els va dir: "Vos dic de veritat que alguns de vosaltres no experimentareu la mort fins que el regne de Déu vinga amb poder". 2 Sis dies després, Jesús se'n va emportar a Pere, Jaume i Joan a una muntanya alta. Després es va transfigurar davant d'ells. 3 Les seues túniques començaren a brillar, tornant-se extremadament blanques, tant, que cap rentador podría blanquejarles més. 4 De sobte, se'ls va aparéixer Elies i Moisés, que estaven parlant amb Jesús. 5 Aleshores, Pere va exclamar: "Rabí, que bé que estem açí! Deixa'ns fer-vos tres tendes. Una per a tú, altra per a Moisés y altra per a Elies". 6 (Pere no sabia què més dir, perquè els deixebles tenien molta por). 7 Tot seguit va aparéixer un núvol que els va cobrir, del qual va eixir una veu que deia: "Aquest és el meu fill estimat, escolteu-li". 8 Quan van mirar al seu voltant, ja no hi havia ningú, només Jesús. 9 Mentres baixaven de la muntanya, Jesús els va manar no dir res a ningú del que havien vist, fins que el Fill de l'Home fora ressuscitat d'entre els morts. 10 Van guardar el secret, però discutien entre ells el que podría significar "ressuscitat d'entre els morts". 11 Els deixebles li preguntaren: "Per què els escribes diuen que Elies ha de vindre primer?" 12 Ell els va contestar: "És veritat, Elies ve primer per a restaurar totes les coses. Encara que també està escrit que el Fill de l'Home ha de sofrir molt i ser despreciat. 13 Elies ja va vindre, i el van tractar molt malament, com diuen les Escriptures". 14 Quan arribaren on estaven els altres deixebles, vegeren una gran multitud envoltant-los, i els escribes estaven discutint amb ells. 15 Quan van vore a Jesús, la multitud es va asombrar y va córrer cap a ell donant-li la benvinguda. 16 Ell va preguntar al seus deixebles: "De què estan parlant?" 17 Un home entre la multitud li va contestar: "Mestre, t'he portat el meu fill perquè pugues sanar-lo. Té un esperit maligne que l'impedeix parlar. 18 Cada vegada que l'esperit l'ataca, el tira a terra; trau bromera per la boca, grinyola les dents i el torna rígid. Vaig demanar als teus deixebles que l'expulsaren, però no van poder". 19 Jesús va contestar: "Gent incrèdula! Fins quan hauré d'estar entre vosaltres? Quant més hauré de suportar-vos? Porteu-me al xiquet. 20 Així que li'l van portar. Quan l'esperit va vore Jesús, va sacsejar el xiquet i el va tirar a terra, fent-lo rebolcar-se i traure bromera per la boca. 21 Jesús li va preguntar a son pare: "Quant de temps porta així?" El pare va contestar: "Des de que és xicotet. 22 De vegades, fins i tot, l'ha llançat al foc o a l'aigua amb intenció de matar-lo. Si pots fer alguna cosa, tingues pietat i ajuda'ns". 23 Jesús li va dir: "Que si puc? Totes les coses són possibles per a aquells que creuen". 24 Immediatament, el pare va cridar: "Jo crec, però em falta més fe, ajuda'm!" 25 Jesús, vegent que la gent s'amuntonava, va reprendre a l'esperit maligne: "Tú, esperit que no deixes escoltar ni parlar a aquest xiquet, et mane que ixques d'ell i no tornes a entrar mai més!". 26 Aleshores, l'esperit va cridar i va sacsejar-lo violentament abans d'eixir d'ell. El xiquet no es movia, pareixia que havia mort. De fet, la gent deia: "Està mort". 27 Però Jesús li va agafar de la mà i el va alçar, ajudant-li a quedar en peu. 28 Quan Jesús i els seus deixebles estaven a soles a una casa, li van preguntar: "Per què no vam poder expulsar-lo?" 29 Ell els va contestar: "Aquest tipus d'esperit només pot ser expulsat mitjançant l'oració". 30 Deixaren la regió i van passar per Galilea. Jesús no volia que ningú sapiguera on estava, 31 perquè volia tindre més temps per ensenyar al seus deixebles. Els va dir: "El Fill de l'Home serà entregat en mans dels hòmens, i el mataràn. Després de tres dies mort, ressuscitarà". 32 Però ells no entenien el que els deia, i tenien por de preguntar-li. 33 Una vegada arribaren a casa, en Cafarnaüm, els va preguntar: "Què parlàveu pel camí?" 34 Però ells no van contestar, ja que estaven discutint sobre qui era el més important. 35 Jesús s'assegué, va cridar als dotze deixebles i els va dir: "Si algú vol ser el primer, ha de ser l'últim i el servidor de tots". 36 Aleshores va agafar a un xiquet xicotet i el va posar enmig d'ells, i agafant-lo en braços els va dir: 37 "Qui acull a un xiquet en el meu nom, a mi m'acull, i si algú m'acull, no m'acull només a mi, sinó també a qui em va enviar". 38 Joan va dir a Jesús: "Mestre, vam vore un home que expulsava dimonis en el teu nom i li ho vam impedir, ja que ell no és dels nostres. 39 Però Jesús li va replicar: "No li ho impediu, perquè ningú pot fer un miracle en el meu nom i parlar mal de mi. 40 Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. 41 Tot aquell que vos done un got d'aigua pel fet que sou de Crist, de veritat vos dic que no perdrà la seua recompensa. 42 Qualsevol qui faça caure un d'aquests xicotets que creu en mi, més li valdría lligar-se al coll una pedra gran de molí i llançar-se a la mar. 43 Si la teua mà et fa caure en pecat, talla-te-la. És millor entrar a la vida eterna manc, que tindre dos mans i anar a l'infern, al foc inextinguible. 44 On el cuc mai no mor i el foc mai no s'apaga. 45 Així com, si el teu peu et fa caure en pecat, talla-te'l. És millor entrar a la vida eterna coix, que tindre dos peus i ser llançat a l'infern, 46 on el cuc mai no mor i el foc mai no s'apaga. 47 Si el teu ull et fa caure en pecat, arranca-te’l. És millor entrar al Regne de Déu amb un ull, que tindre dos ulls i ser llançat a l'infern, 48 on el cuc mai no mor i el foc mai no s'apaga. 49 Certament, tots seran salats amb foc. 50 La sal és bona, però si perd el seu sabor, com es tornarà salada de nou? Tingau sal en vosaltres, i vixcau en pau els uns amb els altres".