¹ De bon matí es van reunir els principals sacerdots al costat dels ancians i els escribes, i tot el Consell jueu. Després de lligar a Jesús, se´l van emportar i ho van entregar a Pilat. ² Pilat li va preguntar: "Eres tu el Rei dels Jueus?" Ell li va contestar: "Tu mateix ho dius". ³ Els principals sacerdots van presentar molts càrrecs contra Jesús. ⁴ Pilat li va preguntar una altra vegada: "No dius res? Mira tot el que diuen contra tu!" ⁵ Però Jesús no li va respondre, i aixó va deixar meravellat a Pilat. ⁶ Ara bé, durant la festa Pilat acostumava a alliberar un pres, aquell a qui la gent demanava. ⁷ Hi havia un home, anomenat Barrabàs, que estava a la presó i que, amb altres rebels, havia comés un homicidi en una revolta. ⁸ La multitud va demanar a Pilat que fera el que tenia per costum. ⁹ Pilat els va respondre: "Voleu que solte al Rei dels Jueus?" ¹⁰ Perquè savia que els principals sacerdots li havien portat a Jesús per enveja. ¹¹ Però aquests incitaren a la multitud a demanar que els soltara a Barrabàs. ¹² Pilat els va preguntar una altra vegada: "I què voleu que faça amb el qui anomeneu Rei dels Jueus?" ¹³ I ells tornaren a cridar: "Crucifica´l!" ¹⁴ Pilat els va dir: "I quin mal ha fet?" Però ells gritaven encara més fort: "Crucifica´l". ¹⁵ Així que Pilat, volent complaure a la multitud, els va soltar a Barrabàs, i va entregar a Jesús, després d'assotar-ho, perquè fos crucificat. ¹⁶ Els soldats li van portar al pati interior, és a dir, al de les barraques, i cridaren a tota la tropa. ¹⁷ Li van vestir amb una túnica porpra, li van posar una corona d'espines que havien entreteixit, ¹⁸ i li saludaven dient: "Salve, Rei dels Jueus!" ¹⁹ Li colpejaven el cap amb una canya, li escopien i s'agenollaven per a retre-li homenatge. ²⁰ Després de burlar-se d'ell, li llevaren la túnica porpra, li ficaren la seua roba, i el van portar fora per a crucificar-ho. ²¹ A un home que venia del camp, anomenat Simó de Cirene (pare d'Alexandre i de Rufus) el van obligar a portar la creu de Jesús. ²² Els soldats van portar a Jesús al lloc anomenat Gólgota (que traduït significa "Lloc de la Calavera"). ²³ Ahí li donaren vi mesclat amb mirra, però ell el va rebutjar. ²⁴ Els soldats li crucificaren i repartiren a sort la seua roba entre ells. ²⁵ Eren les nou del matí quan van crucificar a Jesús. ²⁶ En un cartell escrigueren el càrrec que hi havia contra ell: "EL REI DELS JUEUS". ²⁷ Al seu costat crucificaren dos lladres, un a la seua dreta i l'altre a la seua esquerra. ²⁸ I així es va acomplir el que diu l'Escriptura: "Va ser comptat amb els pecadors". ²⁹ Tot el que passava l'insultava i menejava el cap, dient: "Ei! Tu que deies que anaves a destruir el temple i reconstruir-lo en tres dies, ³⁰ salva't a tu mateix i baixa de la creu!" ³¹ Igualment, els principals sacerdots, en companyia dels escribes, es burlaven de Jesús entre ells, i deien: "Va salvar a altres, però no pot salvar-se a ell mateix. ³² Que baixe de la creu el Crist, el Rei d'Israel, perquè vejam i creiem en ell". I també l'insultaven els que havien sigut crucificats al seu costat. ³³ Des de les dotze del migdia fins a les tres de la vesprada es va obscurir tot. ³⁴ A les tres de la vesprada Jesús va cridar a gran veu: "Eloi, Eloi, lama sabactani?", que significa: "Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?" ³⁵ Alguns dels que estaven a prop li escoltaren i digueren: "Mireu, està cridant a Elies". ³⁶ Algú va xopar una esponja amb vinagre, la posà en una canya i li va donar a beure, dient: "Vejam si ve Elies a baixar-lo". ³⁷ Però Jesús va cridar en alta veu i va morir. ³⁸ La cortina del temple es va esgarrar de dalt a baix. ³⁹ I quan el centurió que estava enfront de Jesús va veure com va morir, va dir: "Vertaderament este home era el Fill de Déu". ⁴⁰ Allí, mirant a la distància, es trobaven algunes dones, entre les quals estaven Maria Magdalena, Maria (la mare de Jaume el menor i Josep) i Salomé, ⁴¹ les quals li havien seguit i servit quan ell estava en Galilea, a més d'altres dones que havien pujat amb ell a Jerusalem. ⁴² Quan arribà el capvespre, com era el dia de la preparació, és a dir, la vespra del dissabte, ⁴³ Josep d'Arimatea, que era un membre respectat del Consell i esperava l'arribada del Regne de Déu, es va atrevir a anar davant de Pilat i li demanà el cos de Jesús. ⁴⁴ Pilat es va sorprendre de què Jesús ja estiguera mort, així que va cridar al centurió i li va preguntar quant de temps feia que havia mort. ⁴⁵ I al ser informat pel centurió, li va donar el cos a Josep. ⁴⁶ Josep va baixar el cos de la creu, el va embolicar en un llençol nou de lli que havia comprat, i el deposità dins d'un sepulcre excavat en una roca. Després va rodar una pedra davant l'entrada del sepulcre. ⁴⁷ Maria Magdalena i Maria, la mare de Josep, van vore on va ser ficat el cos de Jesús.