¹ Ara, mentres ells venien a Jerusalem, per la part de Betfagé i Betania, prop de la muntanyeta de les Oliveres, Jesús envià a dos dels seus deixebles ² i els va dir: Aneu a la vila d'enfront. Només entreu, trobareu un burret que mai ha sigut muntat. Deslligueu-lo i porteu-me'l. ³ I si algú vos diu: 'Per què esteu fent açò?', vosaltres heu de dir-li: 'El Senyor el necessita i de seguida el tornarà ací.' ⁴ Ells anaren i trobaren un burret nugat a una porta oberta, fora al carrer, i el desnugaren. ⁵ Varies persones que estaven per allí els digueren: "¿Què feu desnugant eixe burret?" ⁶ Ells contestaren com Jesús els havía dit, i les persones els deixaren anar pel seu camí. ⁷ Els dos deixebles dugueren el burret a Jesús i tiraren els seus mantells sobre ell per que Jesús puguera muntar-lo. ⁸ Moltes persones estengueren rames que havíen tallat dels camps. ⁹ Els qui anaven davant d'ell i aquells que el seguien cridaven: "¡Hosanna! BENEïT AQUELL QUE VE EN NOM DEL SEÑOR. ¹⁰ Beneït el Regne que ve del nostre pare David. ¡Hosanna en les altures!" ¹¹ I entrant Jesús a Jerusalem anà al Temple i ho mirava tot al seu voltant. Però com que ja era tard, eixí cap a Betania amb els dotze. ¹² A l'endemà quan tornaven de Betania, Jesús va tindre fam. ¹³ I veient de lluny una figuera frondosa s'apropà per vore si trovava alguna fruita. Quan arrivà no va trovar res mes que fulles, perque no era temps de figues. ¹⁴ Aleshores digué a la figuera: "Mai ningú menje fruït de tu". I els seus deixebles ho escoltaren. ¹⁵ Quan arrivaren a Jerusalem Jesús va entrar al Temple i començà a expùlsar als venedors i compradors fora del Temple. I bolcaba les taules dels qui canviaven diners i els seients del qui venien coloms. ¹⁶ I no va permetre a ningú carregar cap utensili travesant el Temple. ¹⁷ Ell els ensenyà i els digué: "¿No està escrit: 'MA CASA SERÀ ANOMENADA CASA D'ORACIÓ PER A TOTES LES NACIONS'? Però vosaltres l'heu convertida en una COVA DE LLADRES." ¹⁸ Els caps dels sacerdots i els escribes escoltaren el que Ell havia dit, i buscaven com matar-lo. Doncs ells temien, perquè la multitud sencera estava meravellada per les seues ensenyances. ¹⁹ Cada nit Jesús i els seus deixebles deixaven la ciutat. ²⁰ Pel matí, mentres ells caminaven, varen vore la figuera seca fins a les arrels. ²¹ Pere es recordà i digué: “Rabí, mira, la figuera que maleïres s’ha secat.” ²² Jesús els respongué: "Tingau fe en Déu. ²³ De veritat vos dic, qualsevol que diga a esta muntanya: "Alça't i llança’t al mar", i no dubta en el seu cor sinó que creu que el que ha dit passarà, això és el que Déu farà. ²⁴ Per tant, els dic: tot allò que oreu i demaneu, cregau que ho rebreu, i serà vostre. ²⁵ Quan vos alceu i oreu, heu de perdonar qualsevol cosa que tingau en contra d'algú, per a que el vostre Pare que està al cel igualment vos perdone els vostres pecats. ²⁶ Però si vosaltres no perdoneu, tampoc el vostre Pare que està al cel perdonarà les vostres transgressions. ²⁷ Vingueren una altra vegada a Jerusalem, i mentres Jesús caminava pel temple, els caps dels sacerdots, els escribes, i els ancians vingueren a Ell. ²⁸ I Li digueren: “¿Amb quina autoritat fas aquestes coses? ¿I qui t’ha donat l’autoritat per a fer-les?” ^{29 30} Jesús els digué: "Jo també vos faré una pregunta. Contesteu-me, i vos diré amb quina autoritat faig estes coses. El bateig de Joan, ¿era del cel o dels homes? Contesteu-me. ³¹ Ells discutiren entre si i argumentaren dient: “Si nosaltres diem "del cel", ell dirà: "¿Aleshores per què no van creure en ell?" ³² ¿Però si diem "dels homes"…?” Ells temien a la gent, perquè tots sostenien que Joan era profeta. ³³ Després li contestaren a Jesús i digueren: “Nosaltres no sabem.” Aleshores Jesús els digué: “Jo tampoc vos diré amb quina autoritat faig estes coses.”