¹ I Jesùs va començar a ensenyar-los en paràboles: Un home va plantar una vinya, la va cercar, va cavar una almàssera de vi, va edificar una talaia, i la va arrendar a uns llauradors, i se'n va anar de viatge. ² Quan es va complir el temps, va enviar un criat als llauradors per a rebre d'ells la part que li corresponia del fruit de la vinya. ³ Però els llauradors l'agarraren, el colpejaren, i l'enviaren amb les mans buides. ⁴ Va tornar a enviar-los un altre criat, a este el feriren al cap i el van avergonyir. ⁵ Tornà a enviar a un altre i a este mataren. I envia a altres molts, però tractaren a tots de la mateixa manera, a uns van colpejar i a altres van matar. ⁶ Finalment ell encara tenia una persona més a la que podia enviar, i era el seu volgut fill. I eixe va ser el últim que va enviar. Ell va dir "Ells respectaran al meu fill. ⁷ Però els arrendataris és digueren uns a altres: Este és l'hereu. Veniu matem-lo i l'herència serà nostra." ⁸ Ells l'agarraren, el mataren, i el llançaren fora de la vinya. ⁹ Al respecte, que farà l'amo de la vinya? Ell tornarà i destruirà a estos llauradors de la vid i la donarà a uns altres. ¹⁰ No heu llegit en l'Escriptura: "Esta pedra, la que els constructors desestimaren, ha vingut a ser la principal pedra del l'angle. ¹¹ I açò ve de la mà del Senyor, I és meravellós als nostres ulls ?." ¹² Ells tenien intenció d'apressar a Jesús, però com entengueren que parlava en contra d'ells, tingueren por de la multitud i el deixaren i se'n van anar ¹³ Després enviaren a Jesús a alguns dels Fariseus i Herodians per a pillar-lo en alguna paraula.

¹⁴ Quan el trobaren li digueren: "Mestre, sabem que no t'importa el que la gent pensa de tu, i que eres imparcial davant les persones. Tu realment ensenyes el camí de Déu. És just pagar els impostos a Cessar o no?" ¹⁵ Però Jesús que sabia la seua intenció els va dir: "Per què em poseu a prova? Mostreu-me un Denari perquè jo puga mirar-ho." ¹⁶ Al moment li mostraren un. I Jesús els va dir: Està imatge e inscripció a qui pertany? Ells li contestaren a Cessar. ¹⁷ Jessús els va dir: doncs doneu-li al Cessar el que és de Cessar i a Déu el que és de Déu. Ells es meravellaren de les seues paraules. ¹⁸ Els Saduceus, eixos que no creuen en la resurrecció, vingueren a Ell. Ells li preguntaren, dient: ¹⁹ Mestre, Moisés ens va deixar escrit a : Si el germà d'un home morI i deixa viuda, i no deixa desendència, este home deuria casar-se amb la viuda per a tindre un fill per al seu germà. ²⁰ Havia set germans; el primer d'ells es va casar i va morir sense deixar fills, ²¹ desprès el segon es va casar amb la dona i també va morir sense deixar fills. I al tercer li passa el mateix. ²² I d'esta manera ningú dels set va deixar descendèncìa. I finalment la dona també va morir. ²³ En el dia de la resurrecció, quan ells s'alcen de nou, de quin de tots ells serà la dona? Perquè tots la van tindre com a dona. ²⁴ Jesús els va dir: no creieu que esteu equivocats, perquè no conegueu les escriptures ni el poder de Déu? ²⁵ Perquè en el dia de la resurrecció dels morts, ni es casaràn ni seràn donats en casament; perquè seran com els àngels en el cel. ²⁶ Però concernent als morts, que són alçats, no heu llegit en el llibre de Moisés, en el passatge sobre l'arbust, com Déu li parlà i li va dir: Jo soc el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac, i el Déu d'Jacob.? ²⁷ Ell no és el Déu dels morts, sinó dels vius. Vosaltres esteu molt equivocats. ²⁸ Un dels escribes va escoltar la discussió d'ells i va vore que Jesús va respondre bè. Ell li va preguntar: Quin és el manament més important de tots?" ²⁹ Jesùs li va respondre: "El més important és "Escolta Israel; el Senyor, nostre Déu un és. ³⁰ I estimar al Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teua ánima, amb tota la teua ment i amb totes les teues forcesI". ³¹ El segon manament és este; "Has d'estimar al teu pròxim com a tu mateix". No hi ha un altre manament més gran que estos. ³² L'escriba va dir: "Molt bé Mestre!, Has dit veritat que Déu es un, i que no ha ha un altre abanda d'Ell. ³³ estimarlo amb tot el cor, i amb tot l'entendiment i amb totes les forces i al pròxim com a un mateix, és molt més important que tots és holocaustos i sacrificis. ³⁴ I Jesús va vore que ell va donar una resposta sabia i li va dir:"Tu no estàs lluny del regne de Déu." Després d'aço. ningú més ès va atrevir a ferl-li més preguntes. ³⁵ Jesús estant en el temple, començà a parlar amb ells i els va dir: "Com és que els escribes diuen que el Crist és fill de David? ³⁶ David mateix, en l'Espirit Sant, va dir : "El Senyor va dir al meu Senyor; assentat a la meua mà dreta, fins a posar als teus enemics davall dels teus peus".' ³⁷ David mateix va cridar a'Crist "Senyor", així que, com és que Ell és fill de David?". La gran multitud li escoltava amb molt de gust. ³⁸ Mentres Jesús ensenyava els va dir: "compte amb els escribes, als quals els agrada caminar amb llargues túniques, rebre salutacions en els mercats, ³⁹ sentarse en els millors llocs en les sinagogues i en els principals llocs amb els caps dels banquets. ⁴⁰ Ells també acaparen les cases de les viudes i fan llargues oracions perquè la gent els veja. Estos homes rebran major condemnació ⁴¹ Aleshores Jesús es va seure davant d'una caixa d'ofrenes del temple; i va estar observant a la gent mentres depositaven les ofrenes en la caixa. La gent rica tiraba gran quantitat de dines. ⁴² i en eixe instant una viuda pobra va vindre i va tirar dos monedes de poc valor . ⁴³ Jesús va cridar als seus deixebles i els va dir: "En veritat vos dic, que esta viuda pobra ha donat més que tots aquells que contribuïen a les ofrenes. ⁴⁴ Perquè tots ells donaren de la abundància que tenien. però esta viuda, ha donat de la seua pobresa, tots els diners que tenia per a viure"