¹ I Jesùs va començar a ensenyar-los en paràboles: Un home va plantar una vinya, la va cercar, va cavar una almàssera de vi, va edificar una talaia, i la va arrendar a uns llauradors, i se'n va anar de viatge. ² Quan es va complir el temps, va enviar un criat als llauradors per a rebre d'ells la part que li corresponia del fruit de la vinya. ³ Però els llauradors l'agarraren, el colpejaren, i l'enviaren amb les mans buides. ⁴ Va tornar a enviar-los un altre criat, a este el feriren al cap i el van avergonyir. ⁵ Tornà a enviar a un altre i a este mataren. I envia a altres molts, però tractaren a tots de la mateixa manera, a uns van colpejar i a altres van matar. ⁶ Finalment ell encara tenia una persona més a la que podia enviar, i era el seu volgut fill. I eixe va ser el últim que ès va enviar. Ell va dir "Ells respectaran al meu fill. ⁷ Però els arrendataris és digueren uns a altres: Este és l'hereu. Veniu matem-lo i l'herència serà nostra." ⁸ Ells l'agarraren, el mataren, i el llançaren fora de la vinya. ⁹ Al respecte ¿que farà l'amo de la vinya? Ell tornarà i destruirà a estos llauradors de la vid i la donarà a uns altres. ¹⁰ ¿No heu llegit en l'Escriptura: "ESTA PEDRA, LA QUE ELS CONSTRUCTORS DESESTIMAREN, HA VINGUT A SER LA PEDRA PRINCIPAL DEL ANGUL. ¹¹ I AÇÒ VE DE LA MÀ DEL SENYOR, I ÉS MERAVELLÓS ALS NOSTRES ULLS?." ¹² Ells tenien intensió d'apressar a Jesús, però com entengueren que parlava en contra d'ells, tingueren por de la multitud i el deixaren i se'n van anar ¹³ Després enviaren a Jesús a alguns de Fariseus i Herodians per a pillar-lo en alguna paraula.

¹⁴ Quan el trobaren li digueren: "Mestre, saben que no t'importa el que la gent pensa de tu, i que eres imparcial davant les persones. Tu realment ensenyes el camí de Déu. ¿És just pagar els impostos a Cessar o no?" ¹⁵ Però Jesús que sabia la seua intenció els va dir: "¿Per què en poseu a prova? Mostreu-me un Denari perquè jo puga mirar-ho." ¹⁶ Al moment li mostraren un. I Jesús els va dir: ¿Està imatge e inscripció a qui pertany? Ells li contestaren a Cessar. ¹⁷ Jessús els va dir: doncs doneu-li al Cessar el que és de Cessar i a Déu el que és de Déu. Ells es meravellaren de les seues paraules. ¹⁸ Els Saduceus, eixos que no creuen en la resurrecció, vingueren a Ell. Ells li preguntaren, dient: ¹⁹ Mestre, Moisés ens va deixar escrit a mosatros : SI EL GERMÀ D'UN HOME MOR I DEIXA VUIDA, I NO DEIXA DESCENDÈNCIA, ESTE HOME DEURIA DE CASAR-SE EN LA VIUDA PER A TINDRE UN FILL PER AL SEU GERMÀ. ²⁰ Havia set germans; el primer d'ells es va casar i va morir sense deixar fills, ²¹ desprès el segon és va casar amb la dona i també va morir sense deixar fills. i al tercer li passa el mateix. ²² I d'esta manera ningú dels set va deixar descendèncìa. i finalment la dona també va morir. ²³ En el dia de la resurrecció, quant ells s'alcen de nou, ¿de quin de tots ells serà la dona? Perquè tots la van tindre com a dona. ²⁴ Jesús els va dir: ¿no creieu que esteu equivocats, perquè no conegueu les escripture ni el poder de Déu? ²⁵ Perquè en el dia de la resurrecció dels morts, ni es casaran ni seran donats en casament; perquè seran com els àngels en el cel. ²⁶ Però concernent als morts, que són alçats, ¿no hau llegit en el llibre de Moisés, en el passatge sobre l'arbust, com Dèu li parlà i li va dir: JO SOC EL DÈU DE ABRAHAM, EL DÉU DE ISAAC, I EL DÉU DE JACOB.? ²⁷ Ell no és el Dèu dels morts, sinó dels vius. Vosaltres esteu molt equivocats. ²⁸ Un dels escribes va escoltar la discussió d'ells; i va vore que Jesús va respondre bè. Ell li va preguntar: "¿Quin és el manament més important de tots?" ²⁹ Jesùs li va respondre: "El més important és "ESCOLTA, ISRAEL; EL SENYOR, NOSTRE DÉU, EL SENYOR UN ÉS. ³⁰ I ESTIMAR AL SENYOR, EL TEU DÉU, AMB TOT EL TEU COR, AMB TOTA LA TEUA ÀNIMA, AMB TOTA LA TEUA MENT I AMB TOTES LES TEUES FORCES". ³¹ El segon manament és este; "DEUS ESTIMAR AL TEU PRÒXIM COM A TU MATEIX". No hi ha un altre manament més gran que estos. ³² E'escriba va dir: "¡Molt bé Mestre!, has dit veritat que DÉU ES UN, I QUE NO HI HA UN ALTRE ABANDA D'ELL. ³³ ESTIMARLO AMB TOT EL COR, I AMB TOT EL ENTENDIMENT, I AMB TOTES LES FORCES I AL PRÒXIM COM A UN MATEIX, és molt més important que tots és holocaust i sacrificis. ³⁴ I Jesús va vore que ell va donar una resposta sabia i li va dir:"Tu no estàs llunt del regne de Déu." després de aço. ningú més ès va atrevir a ferl-li més preguntes. ³⁵ Jesús estant en el temple, comença a parlar amb ells i els va dir: "¿Com és que els escribes diuen que el Cristo és fill de David? ³⁶ David mateix, en l'Espirit Sant, va dir : 'EL SENYOR VA DIR AL MEU SENYOR; ASSENTAT A LA MEUA MÀ DRETA, FINS A POSAR ALS TEUS ENEMICS DEVALL DELS TEUS PEUS.' ³⁷ David mateix va cridar a Cristo 'Senyor, així que, ¿com és que Ell és fill de David?" la gran multitud li escoltava amb molt de gust. ³⁸ Metres Jesús ensenyava els va dir: "cuidao amb els escribes, els quals s'agrada caminar amb llargues túniques, i rebre salutacions en els mercats, ³⁹ I sentarse en els millors llocs en les sinagogues i en els principals llocs amb els caps dels banquets. ⁴⁰ Ells també acaparen les cases de les viudes i fan llargues oracions perquè la gent es veja. Estos hòmens rebran major condemnació ⁴¹ Aleshores Jesús es va seure davant d'una caixa d'ofrenes del temple; i va estar observava a la gent mentre depositaven les ofrenes en la caixa. i la gent rica tiraba gran quantitat de dines. ⁴² i en eixe instant una viuda pobra va vindre i va tirar dos monedes de poc valor . ⁴³ Jesús va cridar als seus deixebles i els va dir: "En veritat vos dic, que esta viuda pobra ha donat més que tots aquells que contribuïen a les ofrenes. ⁴⁴ Perquè tots ells donaren de la abundancia que tenien. però esta viuda, a donar de la seua pobresa, va donat tots els dines que tenia per a viure"