¹ De nou Ell començà a ensenyar a la vora del llac. Una gran multitud es va reunir al voltant d'Ell, aleshores pujà a una barca a la mar, y es va assentar. Tota la gent estava a la vora mar. ² Ell els ensenyava moltes coses en paràboles, i els digué com a part de la seua doctrina, ³ Escolteu, el sembrador anà a sembrar. ⁴ Mentre sembrava, algunes llavors van caure al camí, i arribaren els pardals i se les menjaren. ⁵ Unes altres llavors caigueren entre les pedres, on no hi havia molta terra. Estes brotaren de seguida, perquè la terra no era profunda; ⁶ Però quan va eixir el sol, es van cremar perquè no tenien arrel, i es secaren. ⁷ Altres llavors caigueren entre plantes d'espines. Els espins van créixer i les van ofegar, de manera que la llavor no va donar fruit. ⁸ Però altres llavors caigueren en bona terra y al créixer donaren una bona collita; unes espigues donaren trenta grans per llavor, algunes a seixanta i altres cent. ⁹ Ell digué: "El que tinga oïts per a escoltar, escolte." ¹⁰ Quan Jesús estava soles, els que estaven prop d'Ell amb els dotze, li van preguntar per les paràboles. ¹¹ Ell els digué: "A vosaltres vos es donat conéixer el misteri del regne de Déu. Però als de fora tot se'ls diu en paràboles, ¹² per a què quan ells miren, encara que miren, no vegen, i per més que senten, si ells escolten, no entenguen, ja que ells se convertirien i Déu els perdonaria." ¹³ I els va dir: "No enteneu esta paràbola? Aleshores, com entendreu la resta de paràboles? ¹⁴ El sembrador és el que sembra la paraula. ¹⁵ Alguns són com la llavor que caigué en el camí; senten el missatge, però després que l'escolten, arriba Satanàs i s'emporta la paraula que es va sembrar als seus cors. ¹⁶ Alguns són com la llavor que caigué entre les pedres, que a l'escoltar la paraula, al moment la reben amb alegria. ¹⁷ Però , com que no tenen arrels en ells mateixos, duren poc, i quan es presenta una dificultat o persecució per causa de la paraula, prompte abandonen la fe. ¹⁸ Altres són els sembrats entre les plantes d'espins; estos escolten la paraula, ¹⁹ però els afanys de la vida, l'engany de les riqueses, i els altres desitjos, entren i ofeguen la paraula, i la deixen estèril. ²⁰ Però hi ha altres que escolten la paraula, l'accepten i donen fruit, uns produeixen al trenta, uns altres al seixanta i uns altres el cent per u. ²¹ També els va dir: "És que algú porta una llàntia per posar-la baix d'un almud o baix del llit? No és per a posar-la sobre el candeler? ²² Perquè no hi ha res amagat que no s'haja de descobrir, ni res en secret que no s'haja de conéixer. ²³ Si algú té oïts per escoltar, que escolte." ²⁴ Els va dir també: "Tingueu en compte el que escolteu, perqué amb la mesura amb què mesureu sereu mesurats, i encara mes vos afegiran. ²⁵ Perquè al qui té, se li donarà més, i al qui no té, fins i tot el que té se li llevarà." ²⁶ I deia: "El regne de Déu és com aquell home que sembrà la seua llavor a la terra. ²⁷ Tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor brota i creix, sense que ell sàpia com. ²⁸ La terra produeix per si mateixa, primer la fulla, després l'espiga, i després el gra dins les espigues. ²⁹ I quan el gra està madur, es recollix, perquè ha arribat el temps de la sega." ³⁰ També deia: "A què compararem el regne de Déu, o amb quina paràbola la compararem? ³¹ És com quan es sembra un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; ³² però una vegada sembrada, creix i es fa més gran que totes les hortalisses, i trau rames tant grosses que els ocells poden fer niu a la seua ombra. ³³ Amb moltes paràboles els ensenyava el missatge, segons ells podien arribar a entendre. ³⁴ I no els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles. ³⁵ Aquell dia, arribada la vesprada, els digué: "Passem a l'altra banda del llac." ³⁶ Deixant tota la gent, s'emportaren a Jesús en la mateixa barca on es trobaven; també hi havia prop d'Ell altres barques. ³⁷ Aleshores va començar un gran temporal de vent, i les onades envestien la barca, fins al punt que ja s'omplia d'aigua. ³⁸ Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el despertaren i li digueren: "Mestre, que no t'importa que ens afonem? ³⁹ Ell es despertà, va increpar el vent i digué a la mar: "Silenci! Calma't! I el vent va parar i es va fer una gran calma. ⁴⁰ Jesús els va dir: Per què teniu tanta por? Encara no teniu fe? ⁴¹ Però ells estaven molt espantats i entre ells comentaven: "Qui deu ser aquest que fins i tot els vents i la mar l'obeïxen?"