¹ I Jesùs va començar a ensenya-rlos en paràboles: Un home va plantar una vinya, la va cercar, va cavar una almàssera, va edificar una torre de vigilància i la va arrendar a uns llauradors, i s'en va anar de viatge. ² Quan es va complir el temps, va enviar un criat als llauradors per a rebre de'lls la part que li corresponia del fruit de la vinya. ³ Però ells l'agarraren, el maltractaren, i en viaren en les mans buides. ⁴ Torna a enviar-los un altre criat, a este el feriren al cap i el van avergonyir. ⁵ Va enviar a un altre mes i a este el van matar. I va enviar a molts mès, però tractaren a tots de la mateixa manera, a uns van colpejar i a altres matar ⁶ Ell tenia encara una persona més a la que podia enviar, i era el seu volgut fill. I eixe va ser el ultim que es va enviar. Ell va dir "Ells respectaran al meu fill. ⁷ Però els arrendataris ès digueren uns a altres: Este ès l'hereu. Viniu matem-lo i l'herència serà nostra." ⁸ Ells la garraren, el mataren, i el llançaren fora de la vinya. ⁹ Al respecte ¿que farà l'amo de la vinya? Ell tornarà i destruirá a estos llauradors de la vid i la donará a uns altres. ¹⁰ ¿No heu llegit en l'Escriptura: "ESTA PEDRA, LA QUE ELS CONSTRUCTORS DESESTIMAREN, HA VINGUT A SER LA PEDRA PRINCIPAL DEL ANGUL. ¹¹ I AÇÒ VE DE LA MÀ DEL SENYOR, I ÈS MERAVELLÒS ALS NOSTRES ULLS?." ¹² Ells tenien intensiò de apressar a Jesùs, però com entengueren que parlava en contra d'ells, tingueren por de la multitud i el deixaren i s'en van anar ¹³ Desprès enviaren a Jesùs a alguns de Fariseus i Herodians per a pillar-lo en alguna paraula.

¹⁴ Quant el trobaren li digueren: "Mestre, saben que no t'importa el que la gente pensa de tù, i que eres imparcial davant les persones. Tu realment ensenyes el camì de Dèu. ¿'Es just pagar els impostos a Cessar o no?" ¹⁵ Però Jesùs que sabìa la seua intenciò els va dir: "¿Per què en poseu a prova? Mostreu-me un Denari perquè jo puga mirar-ho." ¹⁶ Al moment li mostraren un. I Jesùs els va dir: ¿Està imatge e inscripciò a qui pertany? Ells li contestaren a Cessar. ¹⁷ Jesùs els va dir: doncs doneui-li al Cessar el que ès de Cessar i a Déu el que ès de Dèu. Ells es maravellaren de les seues paraules. ¹⁸ Els Saduceus, eixos que no creuen en la resurrecciò, vingueren a Ell. Ells li preguntaren, dient: ¹⁹ Mestre, Moisès ens va deixar escrit a mosatros : SI EL GERMÀ D'UN HOME MOR I DEIXA VUIDA, I NO DEIJA DESCENDÈNCIA, ESTE HOME DEURIA CASAR-SE EN LA VIUDA PER A TINDRE UN FILL PER AL SEU GERMÀ. ²⁰ Havia set germans; el primer d'ells ès va casar i va morir sense deixar fills, ²¹ desprès el segon ès va casar amb ella i tambè va morir sense deixar fills. i al tercer li passa el mateix. ²² I d'esta manera ningù dels set va deixar descendèncìa. i finalment la dona tambè va morir. ²³ En el dia de la resurrecciò, quant ells s'alcen de nou, ¿de quin de tots ells serà la dona? Perquè tots la van tindre com a dona. ²⁴ Jesùs els va dir: ¿no creieu que esteu equivocats, perque no conegeu les escripture ni el poder de Dèu? ²⁵ Perque en el dia de la resurecciò dels morts, ni ès casaràn ni seràn donats en casament; perque seràn com els angels en el cel. ²⁶ Però concernent als morts, que sòn alçats, ¿no hau llegit en el llibre de Moisés, en el passatge sobre l'arbust, com Dèu li parlà i li va dir: JO SOC EL DÈU DE ABRAHAM, EL DÈU DE ISAAC, I EL DÈU DE JACOB.? ²⁷ Ell no és el Dèu dels morts, sinó dels vius. Vosaltres esteu molt equivocats. ²⁸ Un dels escribes va escoltar la discussió délls; i va vore que Jesùs va respondre bè. Ell li va preguntar: "¿Quin és el manament més important de tots?" ²⁹ Jesùs li va respondre: "El més important es "ESCOLTA, ISRAEL; EL SENYOR, NOSTRE DÈU, EL SENYOR UN ÉS. ³⁰ I ESTIMAR AL SENYOR, EL TEU DÈU, AMB TOT EL TEU COR, AMB TOTA LA TEU ÀNIMA, AMB TOTA LA TEU MENT I AMB TOTES LES TEUES FORCES". ³¹ El segon manament ès est; "DEUS ESTIMAR AL TEU PROXIM COM A TU MATEIX". No hi ha un altre manament més gran que estos. ³² E'escriba va dir: "¡Molt bè Mestre! has dit veritat que DÉU ES UN, I QUE NO HI HA UN ALTRE ABANDA D'ELL. ³³ ESTIMARLO AMB TOT EL COR, I AMB TOT EL ENTENDIMENT, I AMB TOTES LES FORÇES I AL PROXIM COM A UN MATEIX, es molt mès important que tots és holocaus i sacrifisis. ³⁴ I Jesùs va vore que ell va donar una resposta sabia i li va dir:"Tu no estas llunt del regne de Dèu." desprès de aço. ningu mès ès va atrevir a ferl-li mès preguntes. ³⁵ I Jesús estant en el temple, comença a parlar amb ells i els va dir: "¿Com és que els escribes diuen que el Cristo és fill de David? ³⁶ David mateix, en l'Espirit Sant, va dir : 'EL SENYOR VA DIR AL MEU SENYOR; SENTAT A LA MEUA MÁ DRETA, FINS A POSAR ALS TEUS ENEMICS DEVALL DELS TEUS PEUS.' ³⁷ David mateix va cridar a Cristo 'Senyor, així que, ¿com és que Ell és fill de David? " la gran multitud li escoltava amb molt de gust. ³⁸ Metres Jesùs ensenyava els va dir: "cuidao amb els escribes, els quals s'agrada caminar amb llargues túniques, i rebre salutacions en els mercats, ³⁹ I sentarse en els millor llocs en les sinagogues i en els principals llocs amb els caps dels banquets. ⁴⁰ Ells tambè acaparen les cases de les viudes i fan llargues oracions perqué la gent es veja. Estos hómens rebran major condemnaciò ⁴¹ Aleshores Jesús es va seure davant d'una caixa d'ofrenes del temple; i va estar observava a la gent mentre depositaven les ofrenes en la caixa. i la gent rica tiraba gran quantitat de dines. ⁴² i en eixe instant una viuda pobra va vindre i va tirar dos monedes de poc valor . ⁴³ Jesùs va cridar als seus deixebles i els va dir: "En veritat vos dic, que esta viuda pobra ha donat més que tots aquells que contribuïen a les ofrenes. ⁴⁴ Perqué tots ells donaren de la abundancia que tenien. peró esta viuda, a donat de la seua pobresa, va donat tot els dines que tenia per a viure"