¹ Després de totes aquestes coses, Jesús se'n va anar a l'altre costat del mar de Galilea, també anomenat Mar de Tiberíades. ² Una gran multitud el seguia, per què estaven veient els senyals que Ell feia als que estaven malalts. ³ Jesús es va apartar a una muntanya i es sentà allí amb els seus deixebles. ⁴ (Ara era el tems de la Pasqua dels Jueus, la festa dels jueus) ⁵ Quan Jesús alça la Seua mirada i va veure una gran multitud acostant-se cap a Ell, li va dir al Felip, "¿On anem a comprar pa per a que tots estos puguen menjar? ⁶ (Però Jesús va dir això per a provar a Felip, perquè Ell ja sabia que anava a fer) ⁷ Felip li va respondre: "Dos-cents denaris de pa no són suficients ni per a que cadascú tinga un poc" ⁸ Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li va dir a Jesús ⁹ "Ací hi ha un xiquet que té cinc peces de pa de ordi i dos peixos, però ¿que és això entre tots els que som?" ¹⁰ Jesús va dir: "Feu que les persones se senten." (En aquell moment hi havia molta gespa en aquell lloc.) Així que els hòmens es varen sentar. Eren prop de cinc mil en nombre ¹¹ Aleshores Jesús va prendre els trossos de pa i se'ls va donar als que estaven sentats, i el mateix va fer amb els peixos, tant com ells varen voler. ¹² Quan es varen saciar, Ell li va dir als seus deixebles: "Junteu tots els pedaços que queden, perquè no es perga res" ¹³ Aixina que varen juntar i varen omplir dotze canastres amb els trossos que havien quedat de les cinc peces de pa de ordi; els trossos que sobraren dels que havien menjat ¹⁴ Aleshores, quan la gent va vore aaquesta senyal que Ell va fer, varen dir: "Aquest es verdaderament el profeta que ha de vindre al mon". ¹⁵ Quan Jesús es va adonar de què la gent estava a punt de vindre i agafar-lo forçosament per a fer-lo rei, Ell es va retirar assoles a la muntanya una altra vegada. ¹⁶ Quan va arribar la vesprada, els seus deixebles van baixar al mar ¹⁷ Entrant a una barca, van navegar pel mar cap a Cafarnaüm. Era fosc a aquella hora, i Jesús encara no havia arribat fins on estaven ells. ¹⁸ I bufava un vent molt fort i el mar s'havia agitat. ¹⁹ Quan ja havien remat prop d'uns cinc kilòmetres, ells varen vore a Jesús caminant sobre el mar apropant-se a la barca, i tingueren por. ²⁰ Però Ell els va dir: "Soc jo! No tingueu por." ²¹ Aleshores ells El volgueren rebre a la barca, e immediatament la barca va arribar a la terra on es dirigien. ²³ Al pròxim dia, La multitud que havia estat a l'altre costat del mar, va vore que no hi havia una altra barca allí, excepte una, i que Jesús no havia entrat en ella amb els seus deixebles, sinó que els seus deixebles s'havien anat assoles. ²² Encara així, hi havien algunes barques que arribaren des de Tiberíades, prop del lloc on ells havien menjat el pa, després de que El Senyor havia donat gràcies. ²⁴ Quan la multitud va descobrir que ni Jesús ni els seus deixebles estaven ahí, ells mateixos entraren a les barques i anaren a Cafarnaüm buscant a Jesús. ²⁵ Després d'haver-se'l encontrat a l'altre costat del mar ells li varen dir: "Rabí, ¿quan has arribat ací?" ²⁶ Jesús els va contestar, dient: "De veres, de veres, vosaltres em busqueu, no per què vàreu vore senyals, sinó perquè menjareu dels pans i vos vàreu saciar" ²⁷ No treballeu per al menjar que caduca, sinó per al menjar que queda per a la vida eterna, la qual el Fill de l'Home vos donarà; perquè Déu el Pare ha posat el Seu segell en Ell. ²⁸ Aleshores ells li digueren: "¿Que deuríem fer per a poder fer les obres de Déu?" ²⁹ Jesús va contestar: "Aquesta és l'obra de Déu: que vosaltres cregueu en Aquell a qui Ell ha enviat." ³⁰ Així que ells li digueren: "¿Quina senyal faràs Tu aleshores, per a què pugem vore i creure en tu? ¿Què faràs?" ³¹ Els nostres pares menjaren el mana en el desert, per què com està escrit: 'Déu els donà a menjar pa del cel.' " ³² Després Jesús els va dir; "De veres, de veres vos dic, que no va ser Moisés qui els va donar el pa del cel, sinó que és el Meu Pare el que dona el vertader pa del cel" ³³ Perquè el pa de Déu, és el que baixa del cel i dona vida al món." ³⁴ Així que ells li digueren: "Senyor, dona'ns sempre d'aquest pa" ³⁵ Jesús els va dir: Jo soc el pa de vida; el que a mi ve no tindrà fam, i el que creu en Mi mai més tindrà set. ³⁶ Però Jo vos he dit que m'heu vist, i no creieu. ³⁷ Tot el que el Pare em dona, vindrà a Mi, i aquell que ve a mi, Jo certament no el tire a fora. ³⁸ Perquè he baixat del cel, no per a fer la Meua pròpia voluntat, sinó la voluntat del que em va enviar. ³⁹ I aquesta és la voluntat del que em va enviar, que Jo no perga ni un dels que Ell m'ha donat, sinó que els ressuscite en el dia final. ⁴⁰ Perquè aquesta és la voluntat del meu pare, que tot aquell que veu al fill i creu en Ell, tindrà vida eterna, i Jo el recucitaré al dia final." ⁴¹ Aleshores els jueus murmuraren sobre Ell perquè Ell havia dit: "Jo soc el pa que ha baixat del cel". ⁴² Ells varen dir: "¿No és aquest Jesús el fill de José, de qui coneixem el par i la mare? ¿Com, aleshores, és que Ell diu ara: 'Jo he baixat del cel'?" ⁴³ Jesús va contestar: "Deixeu de murmurar entre vosaltres". ⁴⁴ Ningú pot vindre a mi a menys que el Pare, qui em va enviar, el porte a mi, i Jo el ressuscitaré al dia final. ⁴⁵ Està escrit als profetes: 'Tots seran ensenyats per Déu.' Tots els que hagen escoltat i aprés del pare venen a Mi. ⁴⁶ Ningú ha vist al pare excepte jo, l'únic que ve de Déu. Només jo he vist al pare. ⁴⁷ De veres de veres vos dic, el que creu, té vida eterna. ⁴⁸ Jo soc el pa de vida ⁴⁹ Els vostres pares menjaren el mana del desert, i van morir. ⁵⁰ Aquest és el pa que baixa del cel, i qui menge d'Ell, no morirà. ⁵¹ Jo soc el pa viu que baixà del cel. Qui siga que menge d'aquest pa, viurà per a sempre. El pa que Jo els donaré serà la meua carn, per la vida del món." ⁵² Els Jueus es varen enfadar, i discutien entre ells, dient: "¿Com pot aquest home donar-nos de la Seua carn per a menjar?" ⁵³ Aleshores Jesús els digué: "De veres, de veres vos dic, a menys que mengeu la carn del Fill de l'Home i begueu la Seua sang, vosaltres no tindreu vida eterna. ⁵⁴ Qui menja de la meua carn, i beu de la Meua sang, té vida eterna; i Jo el ressuscitaré en el dia final. ⁵⁵ Perquè la Meua carn és vertader menjar, i la Meua sang és vertadera beguda ⁵⁶ Qui menja de la Meua carn, i beu de la Meua sang queda en Mi, i Jo en Ell ⁵⁷ Així com el Pare que dona la vida Em va enviar i així com visc per la causa del Meu Pare; així també aquell qui menja en mi, viurà també per mi. ⁵⁸ Aquest és el pa que ha baixat del cel, no com el que els nostres pares menjaren, i moriren. Qui menge d'aquest pa viurà per a sempre." ⁵⁹ Açò va dir Jesús en la sinagoga, mentre ensenyava en Cafarnaüm. ⁶⁰ Aleshores, molts dels seus deixebles quan el varen escoltar, digueren: "Aquesta ensenyança és difícil ¿Qui pot acceptar-la?" ⁶¹ Com jesús sabia que els seus deixebles estaven murmurant això, els digué "¿Açò vos ofén? ⁶² Aleshores, ¿Que diríeu si veiéreu al Fill de l'Home pujar de volta al cel? ⁶³ És el Esperit qui dona vida, la carn a ningú beneficia. Les paraules que els he parlat son esperit, i són vida. ⁶⁴ Encara així, hi ha alguns de vosaltres que no creuen." Perque Jesús sabia des del principi quins eren els que no creien, i qui li trairia. ⁶⁵ Ell va dir: "Per això és que vos dic que ningú pot vindre a Mi, a menys que siga donat pel Pare." ⁶⁶ Degut a això, molts deixebles se n'anaren i ja no caminaven amb Ell. ⁶⁷ Jesús aleshores va dir: "Voleu anar-vos-en vosaltres també" ⁶⁸ Simó Pere li contestà: "Senyor, ¿A qui anirem? Tu tens paraules de vida eterna, ⁶⁹ i hem cregut i sabem que Tu eres el Sant de Déu ⁷⁰ Jesús els va dir: "¿No vos vaig escollir Jo a vosaltres, els dotze, i un de vosaltres és un dimoni?" ⁷¹ Ara Ell parlava de Judes, el fill de Simó Iscariot, perquè era ell, un dels dotze, qui trairia a Jesús.